viernes, 25 de marzo de 2022

Un manicomio singular, joya del Modernismo (VI). El corredor y la galería.

versió catalana | versión española




 



Lluís Domènech i Montaner

Passadís del primer pis 

(1897-1912)

Pavelló de Distingits
Institut Pere Mata. Reus




En el primer piso del Pavelló dels Distingits del Institut Pere Mata, la escalera daba paso a un amplio corredor, profusamente decorado, que conducía a las habitaciones de los internos. 


La parte exterior del pasillo correspondía a la fachada,
con amplios ventanales ojivales que daban sobre el jardín


En su parte interior, amplios ventanales con vidrieras plomadas permitían el acceso a la galería de la parte alta de la sala de estar, que generalmente estaba reservada para los músicos en los días de concierto o de baile. 

Esta barandilla estaba formada por balustres de vidrio amarillo, en cuyo interior podía vislumbrarse una barra de hierro torneada. Es de suponer que los internos no podían acceder a esta zona, ya que la barandilla brindaba una peligrosa ocasión de precipitarse sobre la sala. Por eso los ventanales, además de tener una función decorativa con vidrieras emplomadas, tenían un enrejado de hierro disimulado entre la abigarrada ornamentación.




Los amplios ventanales ojivales del fondo daban a la galería de los músicos, 

con su balaustrada de vidrio con hierro torneado en su interior, que se asomaba a la sala de estar


El techo del pasillo estaba también ricamente decorado con frescos,
por lo que el arte y la belleza acompañaban a los internos hasta
la intimidad de sus habitaciones. 


Al otro lado del pasillo, los ventanales, que también estaban fuertemente protegidos por un entramado de barras de hierro disimuladas entre las vidrieras ornamentadas, se abrían sobre la fachada y daban al jardín. 




Los ventanales laterales, en arco rebajado, también daban
a la galería de los músicos.
Abajo, un detalle de la ornamentación del corredor. 
























___________________________________


Un manicomi singular, joia del Modernisme

(VI) El passadís i la galeria



 



Lluís Domènech i Montaner

Passadís del primer pis 

(1897-1912)

Pavelló de Distingits
Institut Pere Mata. Reus




Al primer pis del Pavelló dels Distingits de l'Institut Pere Mata, l'escala donava pas a un passadís molt ample, profusament decorat, que portava a les habitacions dels interns. 


La part exterior del passadís corresponia a la façana,
amb amples finestrals ogivals que donaven sobre el jardí


A la part interior, uns amplis finestrals amb vidrieres plomades permetien l'accés a la galeria de la part alta de la sala d'estar, que generalment estava reservada per als músics els dies de concert o de ball.

Aquesta barana estava formada per balustres de vidre groc, a l'interior del qual es podia entreveure una barra de ferro tornejada. És de suposar que els interns no podien accedir a aquesta zona, ja que la barana brindava una perillosa ocasió de precipitar-se sobre la sala. Per això els finestrals, a més de tenir una funció decorativa amb vidrieres emplomades, tenien un enreixat de ferro dissimulat entre la bigarrada ornamentació.



Els amplis finestrals ogivals del fons donaven a la galeria dels músics,
amb la seva balaustrada de vidre amb ferro tornejat a l'interior,
que treia el cap a la sala d'estar. 



El sostre del passadís estava també ricament ornamentat amb frescos. L'art i la bellesa acompanyaven als interns fins la intimitat de llurs cambres.

 
A l'altra banda del passadís, els finestrals, que també estaven fortament protegits per un entramat de barres de ferro dissimulades entre els vitralls ornamentats, s'obrien sobre la façana i donaven al jardí.


Els finestrals laterals, amb un arc rebaixat, també donaven
a la galeria dels músics.
A sota, un detall de l'ornamentació del passadís. 


No hay comentarios: