lunes, 7 de febrero de 2022

Josep Trueta (y II): el método Trueta

versió catalana | versión española







Walter Cots

Monumento a Josep Trueta 
(1995)

Escultura de bronce y base de piedra.
Hospital Josep Trueta. Girona. 




Hace poco comentábamos los aspectos más destacados de la biografía de Josep Trueta i Raspall (1897-1976). Fueron muchas sus aportaciones a la Medicina, pero de entre todas ellas hay que destacar el modo de actuación que propugnaba para tratar las heridas de guerra: el conocido como "Método Trueta". 




Robert Capa: Miliciano herido (1938) Fotografía. MNAC, Barcelona.

En 1936 Josep Trueta estaba al frente del Servicio de Cirugía del Hospital de Sant Pau, de Barcelona, un hospital de referencia durante la Guerra Civil española. En el hospital se trataban muchos heridos de guerra. Las heridas de metralla en aquella época pre-antibiótica solían complicarse con infecciones que podían evolucionar a gangrena o osteomielitis y causar la muerte. Trueta, que había estudiado bien las osteomielitis, desarrollando las ideas de Winnet Orr, ideó un método para evitar la sobreinfección. 




Material de los Hospitales de Sangre cercanos al frente


El método Trueta, como pronto se le conoció, se estructuraba en cinco pasos de "vital importancia" según sus propias palabras. Insistía en que las heridas debían mantenerse limpias para evitar la infección que provenía del exterior. Los pasos propuestos eran: 
1) Tratamiento quirúrgico inmediato, en el lugar más próximo. En este sentido, tuvieron mucha importancia los Hospitales de Sangre y los puestos de enfermería de las unidades militares. En colaboración con Joaquín d'Hartcourt médico militar y cirujano jefe del ejército republicano, el método Trueta se implantó en las filas de los militares fieles al Gobierno.  



Traslado de un herido en la batalla del Ebro
 
2) Limpieza de la herida. Se realizaba con abundante agua y jabón, limpiando la herida de dentro a fuera, procurando no dejar restos de suciedad en ningún rincón. Se recurría frecuentemente a cepillos y a fricciones enérgicas. Hay que tener en cuenta que muchas de estas heridas tenían lugar en las trincheras y las salpicaduras de tierra y barro en el interior de la herida eran habituales, y constituían posibles focos de infección. El lavado cuidadoso era pues, muy importante.



Robert Capa: Grupo de soldados republicanos en el frente
 


3) Excisión de los esfacelos y partes necrosadas de la herida. Trueta insistía mucho en este punto, al que atribuía la mayor parte del éxito del tratamiento: "Sin una excisión correcta, aunque los otros piuntos se cumplan fielmente, la técnica es inoperante e incluso, peligrosa".  Los esfacelos y necrosis podían suponer la aparición de la tan temida gangrena. 




Las ruinas de Corbera de Ebro, un pueblo que sufrió repetidos
bombardeos por parte de la aviación italiana 

4) Drenaje. Importante para evitar la acumulación de exudados y de sangre estancada, que podrían provocar un absceso. 
5) Inmovilización con vendas y escayola, para evitar posibles reinfecciones provinientes del exterior. 

El tratamiento propugnado por Trueta fue recibido al principio con bastante escepticismo. Pero él tuvo paciencia y supo esperar. Sabía que al principio, la implantación de cualquier método innovador suele generar un cierto rechazo, ya que la inercia de la rutina cuesta mucho de suoperar. Pero pensó que debía defender su sistema, ya que estaba seguro que podría salvar muchas vidas humanas. En septiembre de 1936, presentó un nuevo trabajo con nuevos resultados y en esta ocasión, los cirujanos catalanes mostraron un gran interés por el método. 



Material bélico (bombas) usadas en los bombardeos de la Guerra Civil.
Museu de la Batalla de l'Ebre, Faió.


Pronto corrió la noticia de que un médico de Barcelona salvaba vidas casi milagrosamente y evitaba las temidas amputaciones a las que solían someterse hasta entonces a las víctimas de los bombardeos. La aplicación correcta del "método Trueta" evitó muchos casos de gangrena. 

Paul W. Brown constataba: 
"Durante la Primera Guerra Mundial, mucho antes de conocerse el "método Trueta", los muertos por gangrena representaban el 18 % de los heridos, mientras que actualmente, según pudo comprobarse en la Guerra del Vietnam, en la que se aplicó el método sistemáticamente, el porcentaje descendió a un 0'16%"



No he podido evitar terminar esta entrada con esta
fotografía, aunque no sea de heridas de guerra.
Es una foto de Robert Capa: Los restos del ejército
republicano tras la derrota, ya en territorio francés.
En la primera fila, el cuarto por la izquierda, alto,
con boina y una manta de rayas a la espalda, era mi
padre, Maximino Sierra, combatiente republicano.
Desde aquí, mi más emocionado homenaje.
(MNAC, Barcelona)



___________________________________




Josep Trueta (i II): El mètode Trueta







Walter Cots

Monumento a Josep Trueta 
(1995)

Escultura de bronce y base de piedra.
Hospital Josep Trueta. Girona. 



Fa poc comentàvem els aspectes més destacats de la biografia de Josep Trueta i Raspall (1897-1976). Van ser moltes les seves aportacions a la Medicina, però d’entre totes elles cal destacar el procediment que propugnava per tractar les ferides de guerra: el conegut "Mètode Trueta". 


Robert Capa: Milicià ferit (1938) Fotografia. MNAC, Barcelona.

El 1936 Josep Trueta era al capdavant del Servei de Cirurgia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, un hospital de referència durant la Guerra Civil espanyola. A l'hospital es tractaven molts ferits de guerra. Les ferides de metralla en aquella època pre-antibiòtica solien complicar-se amb infeccions que podien evolucionar a gangrena o osteomielitis i causar la mort. Trueta, que havia estudiat bé les osteomielitis, desenvolupant les idees de Winnet Orr, va idear un mètode per evitar la sobreinfecció.



Material dels Hospitals de Sang propers al front

El mètode Trueta, com aviat se'l va conèixer, s'estructurava en cinc passos de "vital importància" segons les seves pròpies paraules. Insistia en què les ferides s'havien de mantenir netes per evitar la infecció que provenia de l'exterior. Els passos proposats eren:


1) Tractament quirúrgic immediat, al lloc més proper. En aquest sentit, van tenir molta importància els hospitals de sang i les sales d'infermeria de les unitats militars. En col·laboració amb Joaquín d'Hartcourt, metge militar i cirurgià cap de l'exèrcit republicà, el mètode Trueta es va implantar a les files dels militars fidels al Govern.



Trasllat d'un ferit a la batalla de l'Ebre

 

2) Neteja de la ferida. Es realitzava amb abundant aigua i sabó, netejant la ferida de dins a fora, procurant no deixar restes de brutícia a cap racó. Es recorria freqüentment a raspalls i a friccions enèrgiques. Cal tenir en compte que moltes d'aquestes ferides tenien lloc a les trinxeres i les esquitxades de terra i fang a l'interior de la ferida eren habituals, constituint possibles focus d'infecció. El rentat curós era doncs, molt important.



Robert Capa: Grup de soldats republicans al front
 

 

3) Excisió dels esfàcels i parts necrosades de la ferida. Trueta insistia molt en aquest punt, al qual atribuïa la major part de l'èxit del tractament: "Sense una excisió correcta, encara que els altres punts es compleixin fidelment, la tècnica és inoperant i fins i tot perillosa". Els esfàcels i la necrosi podien suposar l'aparició de la tan temuda gangrena.



Las ruïnes de Corbera d'Ebre, un poble que va patir
repetits bombardejos per part de l'aviació italiana. 


4) Drenatge. Important per evitar l'acumulació d'exsudats i sang estancada, que podrien provocar un abscés.


5) Immobilització amb benes i escaiola, per evitar possibles reinfeccions provinents de l'exterior.


El tractament propugnat per Trueta va ser rebut al principi amb força escepticisme. Però va tenir paciència i va saber esperar. Sabia que al principi, la implantació de qualsevol mètode innovador sol generar un cert rebuig, ja que la inèrcia de la rutina costa molt de superar. Però va pensar que havia de defensar el seu sistema, ja que estava segur que podria salvar moltes vides humanes. El setembre del 1936, va presentar un nou treball amb nous resultats i en aquesta ocasió, els cirurgians catalans van mostrar un gran interès pel mètode.



Material bèl·lic (bombes) usades als bombardejos de la Guerra Civil.
Museu de la Batalla de l'Ebre, Faió.


Aviat va córrer la notícia que un metge de Barcelona salvava vides gairebé miraculosament i evitava les temudes amputacions a què solien sotmetre's fins aleshores les víctimes dels bombardejos. La correcta aplicació del "mètode Trueta" va evitar molts casos de gangrena.

Paul W. Brown constatava:

"Durant la Primera Guerra Mundial, molt abans de conèixer-se el "mètode Trueta", els morts per gangrena representaven el 18% dels ferits, mentre que actualment, segons va poder comprovar-se a la Guerra del Vietnam, en què es va aplicar el mètode sistemàticament, el percentatge va baixar a un 0'16%"


3 comentarios:

JoanArenós dijo...

Molt bon article. Suposo que durant molts segles qualsevol ferida, per petita que fos, podia ser mortal.
I molt emotiu el comentari de la foto.
Felicitats.

Xavier Sierra Valentí dijo...

Efectivament, abans dels antibiòtics (1940) les petites ferides cutànies podien fàcilment sobreinfectar-se i ocasionar abscessos, erisipeles i fins i tot septicèmies que podien acabar amb una amputació de membre o causar la mort.
Gràcies per la seva positiva valoració de l'article i de la foto, que per a mi té un alt valor sentimental.
I moltes gràcies per llegir el blog.

rdinarès dijo...

interessantíssimes les dues entrades del Dr. Trueta