lunes, 19 de julio de 2021

El descubrimiento del treponema de la sífilis

versió catalana | versión española

 




Retrato de Friederich Schaudinn 
con su microscopio
(circa 1905

Fotografía a la albúmina en B&N
.




El siglo XIX estuvo marcado por la gran incidencia de casos de sífilis en toda Europa, y se extendía de día en día. En 1900, Fournier calculó que habría unos 125.000 luéticos sólo en París. La causa de la enfermedad seguía siendo desconocida, aunque se conocía perfectamente su clínica y su modo de contagio, gracias a las aportaciones realizadas sobre todo por Ricord y Alfred Fournier.


Fritz Schaudinn 


A finales del s.XIX, tras los trabajos iniciados por Pasteur en 1877, se habían producido nuevos conocimientos bacteriológicos, que permitían, clarificar el origen de múltiples enfermedades infecciosas. Entre ellas, pronto se contaron algunas enfermedades transmitidas sexualmente. En 1879, Albert Neisser había descubierto el agente causal de la gonorrea, al que había llamado gonococo. 

El convencimiento de que la sífilis estaba causada por un microorganismo todavía no descubierto estaba muy generalizado a principios de siglo. En febrero de 1905 el zoólogo Siegel  decía que había visto unos protozoos en la sangre de lesiones sifilíticas, a los que llamó Cytorryces luis, a pesar de que no había podido demostrar tal afirmación. El Prof. Köhler, presidente del Departamento de Sanidad del Reich, encomendó entonces al zoólogo Fritz Richard Schaudinn (1871-1906), un trabajo encaminado a dilucidar si la sífilis podía estar causada por un protozoo o no. Schaudinn era director del instituto de protozoología de la citada institución en Berlín y asistía también al servicio de dermatología del Prof. Lesser, en el hospital de la CharitéLesser apoyó la investigación, y encomendó a su ayudante, el médico militar Erich Hoffmann (1868-1959) su supervisión.



Paul Erich Hoffmann (1868-1959) Colección Wellcome.      


El dia 3 de marzo de 1905, una berlinesa de 25 años con lesiones sifilíticas acudió a la Charité. Hoffmann, tras examinarla, biopsió una pápula erosiva del labio menor derecho. Al examinarla al microscopio, Schaudinn pudo observar como unas finas espiroquetas se movían vigorosamente en el tejido. Por su forma de sacacorchos y su resistencia a la tinción con los colorantes habituales le dieron el nombre de Treponema pallidum. En una carta a su mujer, Schaudinn comentaba: 
"Los dermatólogos me rinden homenaje de una forma que nunca había  visto. El viejo Prof. Hallopeau ha pedido a los presentes que se levantaran y me han cedido el sillón presidencial. Entonces me encontrado con una clamorosa ovación que difícilmente podía ser más cálida..."
Pero durante poco tiempo pudo saborear la gloria. Poco después moría a causa de una septicemia, ocasionada al drenarle un absceso perirrectal.         


Xavier Sierra Valentí


Bibliografía


Quétel C. Le mal de Naples: Histoire de la syphilis. Ed. Seghers. Paris, 1986

Metchnikoff E, Roux E. Études expérimentales sur la syphilis. Annales de l’Institut Pasteur. Paris, 1903.

Metchnikoff E. La syphilis éxpérimentale. Académie de Médicine. Paris, 1906.

Schaudinn FR, Hoffmann E. Vorläufiger Bericht über das Vorkommen von Spirochäeten in syphilischen Krankheitsprodukten und bei Papillomen. Arbeiten  aus dem Kaiserlichen Gesundheitsamt 1905, 22: 527-534

Sierra Valentí X. 500 años de sífilis en Europa. Enf. Trans. Sex. 1993; 7 (2): 69-81 

Sierra Valentí X. Historia de las ETS. En: Vilata JJ. Enfermedades de transmisión sexual. J.R. Prous. Barcelona, 1993. 

Sierra Valentí X. Historia de la Dermatología. Mra Creación y Realización editorial SL. Barcelona, 1994.

Sierra Valentí X. 100 años de Dermatología. Grupo Aula Médica SA. Madrid, 2001 




Inici part catalana  






Retrat de Friederich Schaudinn 
amb el seu microscopi
(circa 1905

Fotografia a l'albúmina en B&N
.



El segle XIX va estar marcat per la gran incidència de casos de sífilis a tot Europa, que s'estenia dia rere dia. El 1900, Fournier va calcular que només a París hi hauria uns 125.000 luètics. La causa de la malaltia seguia sent desconeguda, si bé es coneixia perfectament la seva clínica i la seva manera de contagi, gràcies a les aportacions realitzades per Ricord i Alfred Fournier principalment. 


Fritz Schaudinn 



A finals del segle XIX, després dels treballs iniciats per Pasteur el 1877, s'havien descobert nous coneixements bacteriològics que permetien clarificar l'origen de múltiples malalties infeccioses. Entre elles, algunes malalties de transmissió sexual. El 1879, Albert Neisser havia descobert l'agent causal de la gonorrea, que havia anomenat gonococ.

A principi de segle es creia que la sífilis estava causada per un microorganisme que encara no s’havia descobert. El febrer de 1905 el zoòleg Siegel deia que havia vist uns protozous a la sang de lesions sifilítiques, que va anomenar Cytorryces luis, tot i que no havia pogut demostrar aquesta afirmació. Llavors, el Prof. Köhler, president del Departament de Sanitat del Reich, va encomanar al zoòleg Fritz Richard Schaudinn (1871-1906), un treball encaminat a dilucidar si la sífilis podia estar causada o no per un protozou. Schaudinn era director de l'institut de Protozoologia de l'esmentada institució a Berlín i assistia també al servei de dermatologia del Prof. Lesser, a l'hospital de la Charité. Lesser va recolzar la investigació, i va encomanar-ne la seva supervisió al seu ajudant, el metge militar Erich Hoffmann (1868-1959). 



Paul Erich Hoffmann (1868-1959) Col·lecció Wellcome.      

 
El dia 3 de març de 1905, una berlinesa de 25 anys amb lesions sifilítiques va acudir a la Charité. Hoffmann, després d’examinar-la, va biopsiar una pàpula erosiva del llavi menor dret. A l'examinar-la al microscopi, Schaudinn va poder observar com unes espiroquetes molt fines es movien vigorosament en el teixit. Per la seva forma de llevataps i la seva resistència a la tinció amb els colorants habituals li van donar el nom de Treponema pallidum. En una carta a la seva muller, Schaudinn comentava:
"Els dermatòlegs em reten homenatge d'una manera que no havia vist mai. El vell Prof. Hallopeau ha demanat als presents que s'aixequessin i m'han cedit la butaca presidencial. Llavors m’he trobat en una clamorosa ovació que difícilment podia ser més càlida..."
Però va poder assaborir la glòria durant poc temps. Poc després moria a causa d'una septicèmia, ocasionada al drenar-li un abscés perirectal.

Xavier Sierra Valentí



Bibliografia


Quétel C. Le mal de Naples: Histoire de la syphilis. Ed. Seghers. Paris, 1986

Metchnikoff E, Roux E. Études expérimentales sur la syphilis. Annales de l’Institut Pasteur. Paris, 1903.

Metchnikoff E. La syphilis éxpérimentale. Académie de Médicine. Paris, 1906. 

Schaudinn FR, Hoffmann E. Vorläufiger Bericht über das Vorkommen von Spirochäeten in syphilischen Krankheitsprodukten und bei Papillomen. Arbeiten  aus dem Kaiserlichen Gesundheitsamt 1905, 22: 527-534

Sierra Valentí X. 500 años de sífilis en Europa. Enf. Trans. Sex. 1993; 7 (2): 69-81

Sierra Valentí X. Historia de las ETS. En: Vilata JJ. Enfermedades de transmisión sexual. J.R. Prous. Barcelona, 1993. 

Sierra Valentí X. Historia de la Dermatología. Mra Creación y Realización editorial SL. Barcelona, 1994.

Sierra Valentí X. 100 años de Dermatología. Grupo Aula Médica SA. Madrid, 2001 

No hay comentarios: